La Professió
En l’actualitat, la figura de l’aparellador, arquitecte tècnic i enginyer d’edificació es troba present en tots els àmbits del sector de l’edificació i de la gestió relacionada amb aquest procés.
Com a tècnic generalista coneix i aplica les tècniques al procés constructiu, tot i que les característiques de la seva formació i la seva versatilitat, també fan que sigui el tècnic més qualificat per actuar en camps tan diversos com la gestió dels processos relacionats amb l’edificació, la docència o l’exercici de la funció pública, entre molts d’altres.
Història de la professió
La professió d’aparellador, tal i com la coneixem avui en dia, es remunta als anys 30 del segle XX, tot i que l’origen de la figura de l’aparellador ja es troba documentada des del segle XVI.
El Decret d’Atribucions, de 16 de juliol de 1935, regula per primer cop la figura de l’aparellador, establint la seva obligatorietat en totes les obres d’arquitectura.
L’any 1964 apareix a Espanya la titulació universitària d’Arquitecte Tècnic, que atorgarà a la professió aquesta nova denominació.
A causa de l’harmonització dels sistemes universitaris per construir l’Espai Europeu d’Educació Superior (Declaració de Bolonya de 1999), en l’actualitat la formació necessària per exercir l’arquitectura tècnica és el títol de Grau en Arquitectura Tècnica, Grau en Ciències i Tecnologies de l’Edificació o Grau en Enginyeria d’Edificació.
Atribucions i competències
El marc normatiu que en l’actualitat regula les principals atribucions de l’aparellador és la Llei d’Ordenació de l’Edificació 38/1999 (LOE).
La LOE referma l’atribució exclusiva de l’aparellador en la direcció de l’execució de l’obra, com a tècnic integrant de la Direcció Facultativa, assumint la funció tècnica de dirigir l’execució material i el control de qualitat de l’obra.
Aquesta llei també atorga a l’aparellador competències com a projectista i director d’obra en determinades obres de nova construcció, rehabilitació, reparació, adaptació i consolidació d’edificis construïts, sempre tenint en compte el marc establert per la pròpia llei.
Per altra banda el gran coneixement que l’aparellador té sobre el procés constructiu i els materials fa que sigui el tècnic més idoni per a desenvolupar les tasques relacionades amb la seguretat i la salut a les obres de construcció, especialment desenvolupant les funcions de coordinació de seguretat i salut.
La gestió del procés immobiliari esdevé també un gran camp de treball per l’aparellador, assessorant a les contractacions i selecció de productes, la realització dels estudis i programació financera de la promoció, o el seguiment i compliment dels contractes d’obres i dels contractes de subministres (project management). Però la formació i coneixements de l’arquitecte tècnic fan de l’aparellador un professional versàtil, un autèntic “tècnic de capçalera”, idoni per dur a terme activitats més enllà de les tasques tradicionals de disseny i aplicació de tècniques constructives. Actuacions com valoracions immobiliàries; l’elaboració d’informes sobre l’estat de conservació i ús d’edificis construïts; peritatges judicials i certificats; gestió de qualitat del medi ambient; intervenció en matèria d’eficiència energètica, etc.
Marc legal
Diverses normes administratives i disposicions legals regulen l'activitat professional de l'arquitecte tècnic, entre elles podem destacar:
RD 314/2006, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)
Llei 38/1999, de 05 de novembre d’Ordenació de l’Edificació (LOE)
Llei 12/1986, d’1 d’abril d’atribucions professionals dels arquitectes tècnics i enginyers tècnics
RD 685/1982, de 17 de març, pel qual es desenvolupen diversos aspectes de la Llei de regulació del mercat hipotecari
Decret 119/1973, d’1 de febrer, pel qual es regulen les facultats i competències professionals dels arquitectes tècnics