El radó és un gas radioactiu, incolor, inodor i insípid que es genera de manera natural durant la descomposició de l'urani present en el sòl i en algunes roques. és soluble en aigua i més dens que l’aire, per la qual cosa tendeix a acumular-se en espais tancats, especialment en plantes baixes i soterranis amb poca ventilació.
En interiors, el radó pot penetrar a través de fissures en fonaments, juntes de construcció, o passadissos de serveis, i acumular-se fins a nivells que representen un risc per a la salut. La seva inhalació provoca una exposició a radiació ionitzant que pot afectar l'ADN de les cèl·lules pulmonars, incrementant el risc de càncer de pulmó. De fet, el radó és la segona causa d’aquest tipus de càncer després del tabac, i la primera en no fumadors.
L’Organització Mundial de la Salut i nombroses agències sanitàries reconeixen que no hi ha un llindar segur per a l'exposició al radó, i recomanen controlar la seva presència en edificis existents i prevenir-la en obra nova.
Per tal de limitar l’exposició al radó, el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) classifica els municipis segons el seu potencial de radó en dues zones:
Aquesta classificació es basa en el mapa de potencial de radó del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), que considera el percentil 90 de les concentracions mesurades en planta baixa o primera planta dels edificis.
Els municipis inclosos a Zona 2 són considerats municipis d’actuació prioritària segons la Instrucció IS-47 del CSN, ja que presenten una probabilitat significativa que els edificis superin el nivell de referència de 300 Bq/m3. En aquests municipis s’han de fer mesuraments obligatoris en determinats llocs de treball i s’hi exigeixen mesures preventives específiques en obra nova o rehabilitació.
Tot seguit us proposem una sèrie de formacions que el Col·legi pot desenvolupar. Per tal d'ajustar les necessitat dels col·legiats, us demanem que respongueu al formulari que trobareu a sota de les propostes.